Diada: la unitat no pot ser indefinició. Volem la independència

Font: gencat.cat

Molt s’ha parlat de la Diada, des del 1977 no recordo un caliu tan gran, tanta gent parlant-ne i tants canvis en el món polític de darrera hora per a situar-se davant d’un fet que tots preveiem cabdal. Te lògica: som un país plural i no tothom diu el mateix ni tan sols quan parla del mateix concepte.

Però s’hauria desfermat aquest garbuix si l’ANC no hagués convocat amb un lema molt concret, un estat propi per a Catalunya? Sens dubte que no. Si en nom de la unitat cadascú, els partits, haguessin desfilat amb un lema diferent, autonomia, federalisme, independència... la majoria, la ciutadania se’n hauria anat a la platja.

Perquè la unitat es fa aplegant una majoria amb un objectiu que mobilitzi i entusiasmi, com va passar el 1977. En aquells moments la Unitat va conformar-se en torn a un lema: “Volem l’Estatut!". Gràcies a aquella unitat va retornar la Generalitat a l’exili i el seu president i es va crear un govern provisional. Possiblement l’únic acte de ruptura democràtica fet en la “transició”.

Avui, el 2012, la unitat s’aplega en “Volem un estat propi, volem la independència”. Gent tan plural i diversa, com en el 1977, que, esgotada la via de l’autonomia, aposta per un nou camí, que no exclou a ningú, que manté la unitat del poble, en la seva pluralitat. Però que diu clarament que no es pot continuar com fins ara, com en el 1977 no es podia esperar que Espanya atorgués l’autonomia, avui la independència ha de ser fruit de la voluntat popular.