La gallina ha dit que no, visca la revolució!

No ha estat cap sorpresa el no de Rajoy, potser la seva rotunditat - pacte fiscal ni ara ni mai! - no deixa un altre camí: o la rendició i fer a la Alicia Sánchez Camacho catalana de l’any o noves eleccions i obrir un procés constituent per a formar un nou estat.

Font: left.gr

Cada dia estic patint la nefasta política econòmica del govern Mas, avui tornarem a anar de negre a l’institut per la nefasta política educativa del seu govern. He anat veient com s’ha anat degradant la salut i els serveis socials des que governa CiU, però tot això no em porta a un tema tan important per al futur de Catalunya com la defensa d’un estat propi a declarar-me neutral perquè CiU, primer amb timidesa i ara amb el convenciment de no tenir un altre camí, també el demana.

Si la dreta catalana té un lideratge i les esquerres hem estat incapaces de tenir-lo, no per això hem de deixar de fer el que és necessari, estar al costat de la gent, que tot i rebutjar la política i els polítics, ens demana que estiguem a l’alçada, al seu costat.

Per tot això, hem de ser clars i situar-nos en la defensa de la independència de Catalunya com la única via que ens deixa “l’establishment PP-PSOE-Poders econòmics de Madrid” per preservar la nostra identitat i poder ajudar als pobles d’Espanya perquè s’alliberin d’aquesta trama corrupta.

Aquests propers dies s’aclarirà el qui és qui a Catalunya i la trama empresarial corrupta catalana, no els molt empresaris que en pateixen les conseqüències, s’unirà als seus germans espanyols per a defensar la unitat de mercat i la pàtria indivisible espanyola. Sí, els mateixos que ha ajudat CiU des del govern aquests darrers anys i els que el PSC quan governava sempre els mirava de reüll per agradar. Aquest els pagaran fent costat a Rajoy.

I nosaltres, les esquerres? Al meu parer caldria una gran coalició, els que alguns anomenen una Syriza Catalana, per la independència i un nou estat social per a Catalunya, encapçalada per un o una independent de prestigi, que disputi l’hegemonia a la dreta ara, durant i després del procés de secessió. Seria meravellós que les direccions d’ICV, EUiA, ERC, SI i CUP em sorprenguin i ràpidament s'hi posin a treballar. Però al menys parlem-ne i deixem de criticar que CiU ho manipularà tot, si nosaltres no som capaços de presentar una alternativa creïble als milions d’homes i dones que volen independència però també un estat del benestar del que sentir-se orgullosos. CiU té el seu camí, amb l’objectiu comú de l’estat propi anirem junts, PSC i PP que s’ho facin mirar, els altres, tots junts, ens toca saber estar a l’alçada.