Acabo de tornar de Barcelona, he assistit al Consell Nacional d’ICV del que formo part des de la creació d’aquesta organització política. Debat intens i un bon informe inicial del Joan Herrera. L’objectiu era aprovar els documents per a la propera Assemblea Nacional que havíem de fer a finals d’octubre. Ara bé, el debat dels darrers esdeveniments nacionals i la possibilitat d’eleccions anticipades han reorientat la discussió.
Entre la prudència i l’entusiasme pels nous esdeveniments, podríem resumir el debat. Som una organització que aplega federalistes i independentistes, resultat de l’evolució de la part de l’esquerra catalana que representem. Dels darrers, sobiranistes o independentistes, cada cop som més, però és evident que en aquests canvis hi juguen molts factors i variables, personals, locals, ideològics i polítics.
Té lògica que no vulguem perdre cap llençol en la bugada i per això un debat serè fins a l’assemblea nacional semblava el camí més assenyat. Però els esdeveniments ens han sobrepassat. Davant la contesa electoral, probablement imminent, hem de donar als ciutadans respostes clares a les seves preguntes i l’ambigüitat no serveix.
En paraules de Joan Herrera tots els d’Iniciativa volem el dret a decidir, nacional i socialment, ara bé hi ha companys i companyes que es resisteixen a veure esgotades les possibilitats d’un acord amb una Espanya, que no hauria de ser la del PP, que es voldria progressista i republicana. Al meu parer, aquesta avui no existeix ni se l’espera i davant de la d’avui, la política ens obliga a fer propostes sobre les bases reals. Solament des d’un estat propi és possible un futur federal amb Europa o amb qui el poble decideixi. Però ens hem de pronunciar avui per un estat propi per a fer-ho possible en el futur.
La conclusió d’avui ha estat la següent: ICV està pel dret a decidir i per un estat propi, un estat català que el volem social. És a dir entre Andorra o un altre paradís fiscal preferim Suècia.
Ens queden coses per aclarir, perquè som un reflex de la societat, però oferim a totes les forces socials i polítiques que volen la construcció d’un nou Estat català des de la vessant social, solidària i ecològica que donin un pas endavant amb nosaltres. No sé si estarem a temps, uns encara proposen un pacte amb CiU, altres no tenen clar que s’han de presentar a les eleccions.
Des d’ICV i la coalició amb EUiA hem de restar amb la mà oberta abans durant i després de les eleccions per aconseguir-ho.
Cal un estat propi, però si CiU aconseguís majoria, sola o amb altri, passarem de l’autonomia de les retallades a l’estat de les retallades. Volem un altre camí, cal una altra hegemonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada