 |
| Font: wikipedia.es |
Fa vint anys la meva família i jo vam tenir la sort d’anar a viure a Sant Daniel, la meva
filla tenia sis anys i el meu fill dos. Han crescut a la vall i de forasters hem esdevinguts
uns veïns més de Sant Daniel.
La lamentable variant que interessos polítics de curta volada van perpetrar continua com
una ferida mal curada, una cicatriu innecessària que aquells que defensàvem la variant
per l’autopista el temps ens ha donat la raó.
El ric patrimoni natural, agredit ha sabut mantenir-se tossudament i l’arquitectònic té en
el monestir la seva joia més preuada. Patrimoni que tan bé s’ha sabut conservar en els
prop de mil anys de vida d'aquest monestir gironí, l'únic femení de tot Catalunya on la
vida monàstica s'ha mantingut de manera gairebé permanent durant tots aquests segles.
Després de les reformes fetes a la façana i la posada en marxa d'una residència adjacent
per a estudiants universitàries i una petita hostatgeria, des del març passat els paletes
estan treballant per recuperar l'esplendor del majestuós claustre, maltractat pel pas del
temps i la humitat, al qual s'intentarà restituir al màxim l'aspecte original, sobretot pel
que fa als elements romànics i gòtics.
Si tot va bé abans de l’estiu del 2013 el claustre estarà totalment restaurat i, per
tant, digne per mostrar-se en públic. Amb aquest fet i quin millor començarien les
celebracions al voltant del més de juny fins a la data commemorativa del 16 de juny
de 1015, any en què un pergamí fundacional conservat al mateix monestir assenyala la
compra del terreny per construir-hi el monestir de Sant Daniel.
Una comunitat de monges arrelada a un poble que és més que un barri de Girona, amb
una vida associativa molt activa i una mena de gent que ha sabut conservar l’esperit
d’una petita comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada