dissabte, 24 de novembre de 2012

Una dia de reflexió innecessari abans d’un dia decisiu

Font: naciodigital.cat
Sempre he pensat que el dia de reflexió és perfectament prescindible, és una herència de la transició que com d’altres coses d’aquesta època no s’han modificat, penso jo, per inèrcia. Tindria més sentit fer de la campanya un tot correlatiu que culminés amb la data electoral. Ens estalviaríem un dia que no és ni carn ni peix, de dubtosa eficàcia, que ens porta més a oblidar que a reflexionar.

He notat però una campanya més viva, més activa que d’altres. Fins i tot els mítings s’han omplert com feia temps que no véiem. Sovint que s’omplin auditoris és un miratge amb poca repercussió electoral, però és indubtablement una injecció d’autoestima pels candidats.

Els debats m’han cansat una mica, hi he anat com espectador de més menys. No es fàcil per un candidat canviar els registres i no deixar-se portar pels apunts, que queden bé el primer dia, però al segon o tercer debat esdevé reiteratiu i perd en convicció. Cal més respecte i flexibilitat, l’oratòria no s’improvisa, és un art, al que no tots inspira.

Crec sincerament que el model de Campanya està esgotat, però passa com el sistema electoral, que els partits guanyadors acaben pensant que si han guanyat millor no tocar res, no sigui que si es canvia perdin. I així anem...

Demà aclarirem algunes incògnites, si CiU treu majoria absoluta, si la caiguda del PSC es tan forta com s’espera, si Ciutadans prendrà vots al PP, si serà ICV-EUiA o ERC qui sortiran més reforçades, si entrarà la CUP al Parlament...

Però, al meu parer, el més important serà que hi hagi una àmplia majoria sobiranista i que CiU no tingui prou força per a continuar retallant, que no tingui prou marge per les seves polítiques antisocials. Una amplia majoria per fer un estat i prou creixement dels partits de l’esquerra nacional per preparar l’alternativa social a Catalunya i a Europa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada