dijous, 29 de novembre de 2012

De xoriços i corruptes! Via fora!

Font: ara.cat

El darrer escàndol de corrupció que s’atribueix a alts càrrecs del PSC, entre ells a l’Alcalde de Sabadell, fa que plogui sobre mullat, un més! Genera un sentiment que no hi ha un pam de net i que vivim en un país i un estat en què la corrupció, com una plaga bíblica es impossible d’aturar.

Al meu parer les causes són múltiples i son fruit de la voluntat dels corruptors, els que tenen i volen fer més diners, els que tenen la paella pel mànec, els que els interessa un sistema que permeti que els corruptes puguin surar i quedar impunes. Al meu parer, hi ha un seguit de circumstàncies que ho fan possible.

Les majories absolutes, fruit del nostre sistema electoral i el desinterès de la política de bona part dels ciutadans, esdevenen un caldo de cultiu perquè qualsevol grup de pressió es pugui moure com el peix a l’aigua.

Què fàcil és per alguns arribar al sofà de l’alcalde o del cap local del partit i, ja sigui per aconseguir mitjans econòmics per a la propera campanya o per la jubilació anticipada si es perden les eleccions, o per les dos coses, es fa fàcil sortir amb un contracte o una requalificació. Difícil quan hi ha majoria absoluta controlar al govern des de l’oposició, doncs sovint no se li dóna ni aigua per a poder fiscalitzar el govern.

Un sistema judicial amb pocs mitjans i lent, que permet que s’eternitzin les actuacions policials i els casos de corrupció si es que van a judici, el més fàcil es quedi en res o com a resultat del llarg procediment hi resti un sumari amb prou contradiccions com perquè els bons bufets d’advocats del corruptes puguin minimitzar les sentències.

Això passa tant amb el sistema judicial com amb la inspecció d’hisenda, més de trenta anys de governs de PSOE i PP, amb el suport de CiU, i tots ells mai han dotat de recursos les dos institucions claus per combatre la corrupció i el frau. No es casualitat que aquests partits siguin els més implicats en corrupció, i Espanya i Catalunya siguin els països amb més frau fiscal impune!

La supeditació del poder polític a l’econòmic, que en aquest país es dóna com en cap. Els paradigmes dels poderosos són els que acríticament propaguen els governs i el concepte d’enriquir-se, de “forrar-se”, troba terreny abonat en els polítics sense ideologia que tant abunden.

Sovint hi ha massa gent sense ofici ni benefici que per ambició i per servitud amb l’aparell del partit, es troba amb un càrrec públic que li comporta un superior estatus retributiu i social, que al ser eventual i no tenir un lloc de treball en molts casos si el cessen, els electors o el partit, es curen en salut fent-se un coixí per al seu futur.

Cal una profunda regeneració democràtica, hi ha prous polítics honrats per a fer-ho possible, i el poble ha d’empènyer amb els seus vots, però caldrà trencar amb aquest caduc sistema de la segona restauració borbònica dels anys setanta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada