divendres, 16 de novembre de 2012

Per què votes a qui t’explota?

Un cop llegida l’enquesta del GESOP que publicava el dijous el Periódico m’he trobat pensant en un munt de paradoxes a l'observar l’opinió del enquestats, una mostra prou representativa, sobre el valors que millor representava cada partit que es presenta a les eleccions.

No ha estat una sorpresa les afirmacions, però si la rotunditat, en la que es valorava a ICV-EUiA, com la que millor representava la justícia social, la igualtat, la transparència... I tot i això la distància d’intenció de vot entre aquest partit i el més votat que és el numero 1 en populisme i especulació és abassegadora, malgrat que aquest darrer representa l’antítesi d’aquests valors.

Què està passant, quin virus ens assalta per què es voti contra uns valors que semblen ser socialment majoritaris i s’accepti amb “il·lusió” els partits que són exponent dels que més es critiquen? Quina doble personalitat tenen bona part dels votants que voten a aquells que els exploten?

Una resposta culte ens parlaria d’alienació, és a dir “combregar amb rodes de molí”. Un escèptic ens diria que molts dels que critiquen si es trobessin governant s’omplirien les butxaques. Un fatalista ens parlaria de la por al canvi, de que estem malament però ens fa por canviar no sigui que anem pitjor. Un cínic ens diria que qui esdevé esclau s'hi acostuma...

Erich Fromm ens parlava de la por a la llibertat, del “complexe de Peter Pan” i del rebuig a fer-se gran i assumir responsabilitats. La política és massa important per a delegar-la, però és molt més còmode... fins ara. Atrevir-se a pensar i fer el que es pensa, ser conseqüents i no tenir por a assumir les responsabilitats que ens pertoquen, solament així superarem la contradicció que ens planteja l’esmentada enquesta, és a dir deixar de votar al que ens explota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada