Contenidors, darrer capítol. Més estètica que sostenibilitat.

Ahir en el Ple es va escenificar la decisió d’invertir més de dos milions i mig d’euros en contenidors. En el temps que corren,  en lloc de cercar abaratir el contracte de neteja i reduir el valor de les certificacions que hem de pagar cada més a l’empresa  Girona+ neta, el govern amb l’ajuda de les regidores del PP i el del ex-PP, varen fer palès que el tema més important, com va ratificar el regidor Palomares, en al seva brevíssima intervenció, estava en que els contenidors eren més estètics i feien menys soroll.

Cal posar contenidors de colors, que durin com a màxim vuit anys i que no es poden reparar. Que importa, el més segur es que els actuals governants no hi siguin quan estiguin fets malbé, però d’ací dos , quan hi hagin noves eleccions, quin goig que faran els contenidors! Que els metàl·lics duran una mitjana de vint anys, que es poden reparar, que les reparacions costen molt menys que els nous, això no te importància, millor l’estètica que la sostenibilitat.

Després d’una campanya d’agitació i propaganda des del govern acusant a  l’oposició de voler contenidors vells i trencats, de voler perdre la subvenció del fons FEDER europeu, les regidores del PP i l’ex, no tardaren gaire en canviar el sentit de voti anar a reforçar el “bon govern” davant de l’esbojarrada oposició, l’alcalde acusava a una oposició de la “senyoreta Pepis”, vist el resultat, l’accèssit “Pepis” li escau més als partidaris dels contenidors de coloraines!

Ara bé per rentar-se la consciència donaran els contenidors metàl·lics a empres d’inserció per que els puguin convertir en ferralla o reparar-los i revendre’ls a ajuntaments amb més seny que el de Girona, on sigui més important la funció pel que estan construïts, recollir residus, que la estètica.