diumenge, 19 de maig de 2013

Governar en temps de còlera



Els actuals governants van aconseguir els vots amb grans promeses en plena recessió. El desig de governar per sobre de tot i tothom va prevaldre sobre la veritat. La política  en aquest país es sembla a la guerra, cal destruir a l’adversari per a guanyar. I com passa en les guerres  la primera víctima és la veritat.

Una altre característica del que ens han governat fins ara es no tocar mai als que tenen el poder. El veritable en la societat que vivim, l’econòmic. El gran demèrit dels socialistes i dels governs hegemonitzats per ells ha estat aquesta regla, voler agradar sempre al poder econòmic, per que els acceptessin com “uno di noi”.

 No ho van aconseguir mai, però dono fe que si van escarrassar! En el mon local no he conegut ningú més submís amb aquest poder econòmic que qui va desenvolupar la regidoria d’urbanisme, quan compartia govern amb ells. La llista dels responsables econòmics dels governs socialistes, ací i allà, en seria una altre confirmació. De la dreta no en parlem, son carn i ungla.

Qui els ha substituït, els de Madrid, els de Barcelona,  els de Girona, no es van estar de dir que amb ells tot canviaria, per que ells si eren dels seus. El mon econòmic i els governants conservadors europeus els hi menjarien a la ma. Solament governar, s’obririen les aixetes del diner! Ha esta la gran mentida! Realment s’ho creien? El poder econòmic vol diner i influència. Passa d'intermediaris, i com es deia en altres temps, "Roma no paga als traïdors".

I ara governar en temps de còlera no és fàcil. Els que tenen majoria absoluta emprenen la via autoritària, però en un sistema democràtic te un alt cost, caduca als quatre anys. Els que no la tenen viuen sota el síndrome de la nostàlgia, del que podria haver estat i no és. Pul·lulen, deixen passar els temps i esperen que escampi la boira, magrat ser més persistent del que esperaven. A voltes cerquen culpables a fora, a l’oposició, tot dient  que no els entenen, que no tenen sentit de ciutat, nació, estat...una excusa tronada i repetitiva.

Per què per a complir, per a fer sortir el país de l’atzucac, caldria perseguir als culpables d’aquest caos, als egoistes que volen que els hi paguem el seu deute sense que hagin de posar res dels seus diners, amagats de forma confortable a qualsevol dels nombrosos paradisos fiscals. Cal canviar els sistema econòmic i polític. Cal reformar-lo a fons i ningú a aquestes alçades pensa que aquests, els d’ara o els que hi havia abans,  ni puguin ni ho vulguin fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada