Un fet ens
ha escandalitzat, plou sobre mullat, els preus subvencionats del bar del
Congrés de Diputats, que equival a una metàfora de com d’allunyats viuen alguns
polítics, masses, de la vida real, dels patiments de la ciutadania. Em recorda
el bar d’oficials del quarter on vaig fer la mili a la transició , “la
Brunete”, també a Madrid, on es posaven cecs els militars també de cubates
subvencionats.
Una
herència, una costum, el poder com a privilegi. El franquisme va convertir els
privilegis, els sobres, els endolls, l’amiguisme, amb l’oli que lubricava el
sistema. Pel que es pot veure la transició va posar una capa de pintura,
falsament democràtica, a les parets mestres d’un edifici que s’ha mantingut
sòlid fins ara. En l’època del diner
fàcil, molts, masses, han mirat cap a un altre cantó. I els pocs que
protestaven eren, ja se sap, quatre melenuts, quatre hippys o quatre
comunistes!
Aquesta
casta que és la classe dominant espanyola, forjada en el règim anterior i
corregida i augmentada en l’actual, ha extret els beneficis a redós de l’estat
usant-lo com a crossa pels seus negocis. Han fets dels poders de l’estat
còmplices del seu enriquiment i han generat tot un seguit de petits i grans
privilegis que han tapat boques i han guanyat complicitats.
Aquesta
visió de treballar en un poder de l’estat,
legislatiu, executiu o judicial, no com un servei sinó com un lloc per servir-se’n, ha
convertit a bona part del polítics en classe política, també extractiva, de
sous directes i sobres indirectes, fent de la política negoci per a “forrar-se”
al servei d’aquells que feien els grans negocis de veritat. Però que suculentes
eren les molles que els hi deixaven! Segur que davant de la noticia bona part
dels diputats del PP-PSOE deuen haver pensat però de que es queixen si paguem
tres euros, lo just seria gratis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada