dijous, 23 de gener de 2014

Avui faig seixanta anys


Avui faig seixanta anys, es una data com un altre, aniré a l’institut a les vuit del matí, com cada dia, i faré com si res passes, però no me’n puc estar mentalment de copsar que soc en un punt d’inflexió. Sí, es cert, et fas gran sense adonar-te. Bé, si que la vida et va donant pistes, quan els que eren grans, més grans, van desapareixent.

Soc un home gran que ha conegut grans homes, he viscut gairebé com he volgut, he treballat del que m’agradava, he lluitat pel que creia, he estimat i m’han estimat i avui, més gran, continuo estimant, treballant i lluitant. Em sento amb ganes de que el meu madurar em doni nou alè.


Carles Riba, quan va fer seixanta anys va escriure un poema que va enviar als que havien contribuït a regalar-li una casa a Cadaqués. Explica Gabriel Ferrater que quan el va anar a veure el dia després el va trobat emprenyat per que uns dels burgesos li havia contestat, "Però, Riba, ¿què fa vostè? Se'n ha tornat modernista! Això no és la cosa seva: la cosa seva és la cosa clàssica." 

No os puc regalar amb un vers meu, però si amb un fragment d’aquest poema de Riba que va escandalitzar als burgesos, sense esperar que em feu una subscripció pública i em regaleu també una casa a Cadaqués, reconec que no tinc prou mèrits i sempre m’he malfiat dels regals quan no venen dels que tinc més a prop.

Dins la nit, els meus anys
han cridat i em desperten;
semblen ocells perduts, 
sóc d'ells i no em coneixen:
són meus i van errants
perquè no em pugui entendre
quan cerco en el meu cor
què m'ha fet gran i feble.

2 comentaris:

  1. Entraves cada divendres al vespre a l' assemblea de la Universitat de Girona (CUG, aleshores). Al teu costat, l'Eudald Carbonell i l'Eduard Canals. Duieu botes camperes que us pujaven fins als genolls i jeques grosses.
    Seriosos, interveníeu amb alguna puntualització.
    Us dèiem, els Comissaris

    ResponElimina