Una abraçada a Marina Geli, als seus companys que votaren si i als socialistes que els hi donen suport.

No és gens fàcil el que Marina Geli i els altres dos parlamentaris del PSC van fer ahir. Els que sabem com les gasten els aparells dels partits ho entenem i ho valorem en la seva justa mesura, que no és poca. Han salvat amb el seu gest la trajectòria catalanista i socialista que originàriament va donar sentit a la unitat d’acció del PSC i PSOE. Massa tard? Es difícil de jutjar, jo que milito en un partit que les ha passat de tots colors i he mantingut la meva militància, entenc la resistència a deixar a d’altres les sigles per les que has lluitat pràcticament tota una vida, però a voltes no hi ha més remei.

Un cop fet el gest que ens espera? Dependrà, al meu parer, de la reacció dels que ara controlen la marca i de la reflexió dels que al voltant d’aquests tres parlamentaris avancin els propers dies. El manifest de suport publicat  ahir aprofundeix en un tema necessari avui i demà, la recomposició de l’esquerra catalana en la que el socialisme ha de tenir un paper important.

No he estat mai socialista, del PSC, o millor dit, el meu socialisme s’arrela en les experiències revolucionàries i no socialdemòcrates, però els grans canvis de futur passen no solament pel rebuig al neoliberalisme, que si, sinó per la capacitat de crear un ampli moviment social i polític que depassi les velles diferències entre les esquerres però ens permeti mantenir els nostres accents en un objectiu comú.

Tenir un estat propi, assolir la independència, es un camí, imprescindible, però no suficient per a molts, si no transformem radicalment els model econòmic i social, en aquest debat, en aquets camí, hi han de ser els socialistes catalans. El PSOE és el principal enemic d’aquesta emancipació per que juntament amb el partit Popular vol mantenir les estructures de la transició que tant poder els hi ha donat. Monarquia, unitat de la pàtria i respecte al statu quo econòmic, son els pilars del règim, per això no poden ni volen cedir.

Ma estesa als socialistes en la reconstrucció del seu espai socialista i catalanista i unitat d’acció els propers anys per a fer possible una Catalunya lliure i socialment justa.