8 de marc. Dia de la dona treballadora, dia internacional de les dones.

En una època en que s’està aprofitant la crisi per retallar drets socials i reduir serveis públics, les dones ho estan patint d’una forma significativa. Continuen, les que treballen, patint una discriminació salarial que va del 18 al 25% en un mateix treball, poques excepcions i ha a aquesta regla de bronze dels salaris que fa de la desigualtat un problema endèmic, se li afegeixen massa sovint acosament sexual i vexacions.

Tampoc acabem de superar la distribució equitativa de les feines de la llar, fins i tot entre els nostres joves, encara la doble jornada laboral de les dones, a fora, la feina remunerada, i a casa, marca excessivament la quotidianitat de la majoria de les  nostres llars. No fem prou a les escoles, ni donem exemple a l’àmbit domèstic per a trencar la reproducció de rols arrelats en tradicions caduques i masclistes.

I quan pensem que hem avançat en determinats temes, de nou es produeix el retrocés, com és el cas de l’anomenada llei del avortament que si prospera deixa fora de la voluntat de les dones la decisió sobre el propi cos. Els sectarismes, els apriorismes ideològics d’arrel masclista, continuen fent estralls en la vida pública i privada. La lacra de la violència masclista, malgrat tots els recursos materials i legals que hi hem posat aquests anys per a impedir-ho no han pogut eradicar aquesta lacra.

Per aquestes raons hem de continuar lluitant i reclamant els drets de les dones per la plena igualtat per una vida digna i en llibertat, i en això els homes no podem ser espectadors, hem de ser part activa, al costat de les nostres companyes, per que no hi ha llibertat sense justícia i no hi ha igualtat si tots i totes no en som subjectes actius, d’una  lluita quotidiana, permanent, sorda i constant, per una societat on ser dona no sia font de desigualtats.