Les marxes de la dignitat. La mobilització social i l’hegemonia política.

Les marxes de la dignitat que han confluït a Madrid aquest cap de setmana han estat un rotund èxit, centenars de milers de persones han aixecat la seva veu contra un sistema econòmic i polític que els redueix a la marginalitat per que ha segrestat el sistema democràtic, la representació electoral.

Fa 150 anys a Londres es discutia sobre la revolució, com havia de ser, a qui havia d’abastar. Dos grans tendències es consolidaren. La primera, creia que malgrat el sistema electoral de l’època era censatari, solament votaven els propietaris, la participació dels obrers en la política, en un partit propi, havia d’arrancar el vot universal i convertir la majoria social en política per a transformar la societat. L’altre, rebutjava la participació política i qualsevol mena d’estat i veia amb desconfiança a aquells que defensaven l’altre via.

Amb noms diferents, amb situacions diferents, encara avui aquest abisme entre uns i altres ens separa. No som capaços de convertir aquestes lluites socials en lluita política per a fer fora del poder polític als que l’han usat, l’usen i l’usaran en interès de la seva casta. Imagineu-vos a tota la gent d’ahir al carrer i a tots aquells que per diferents raons no varen anar-hi i comparteixen les mateixes reivindicacions, esdevenint agents electorals actius d'una gran aliança per a canviar-ho tot. Seriem imparables!

Les misèries d’uns i altres, el partidisme i el nihilisme, sovint indirectament es reforcen i ens impedeixen el gran canvi, per això més enllà de la histèria dels portaveus de la dreta extrema usant i abusant ahir dels mitjans de comunicació, van dormir tranquils. Cal trencar la cadena inservible d’abstenir-se o votar el PSOE com a mal menor, cal que el carrer arribi al parlament i la majoria social sigui també política. Cal confluència, generositat, deixar sectarismes i oportunismes, cal una nova i gran aliança i nous lideratges!