divendres, 21 de març de 2014

Que no s’atreveixin...



Fa 48 hores que m’he inscrit com a simpatitzant de l’Assemblea Nacional  Catalana, pel que he sentit molta altre gent ha fet el mateix. Coincidim en un punt comú, rebutgem les amenaces basades en la mentida i la manipulació. Qualsevol intent de declarar il·legal per la via de les antidemocràtiques lleis que contra el terrorisme d’ETA es van aprovar, em tindran radicalment en contra. L’ANC no estarà sola, molts estem i estarem al seu costat.

Es cert que des de la seva creació he vist amb bons ulls la feina que han fet, he anat a actes representant la formació política en la que milito, precisament aquesta meva militància m’ha generat una certa prevenció, fins ara, a participar en l’organització, no volia que es penses que volia manipular o cercar protagonisme. Des de la seva creació he confluït en els objectius i des de l’Ajuntament he donat suport a les seves propostes i participat al carrer en les accions que ha convocat. Ara cal donar un pas endavant.


Ho puc fer per la seva pluralitat, per la convivència entre gent molt diversa, a voltes no he compartit algun comunicat, d’algun o alguns membres, però sempre he sabut distingir entre opinions personals o de grup i el que representa globalment el seu conjunt. Son realitats calidoscòpiques de tot moviment assembleari on la suma es més important que la part.

Ens queda un camí ple de provocacions, soc conscient de que som un sol poble, plural i divers, respecto les opinions que no coincideixen amb la meva si es desenvolupen en respecte i llibertat, per això volem decidir, que tothom s’expressi en llibertat i soc dels que creu que la proposta d’un estat propi, independent, en el que ho puguem decidir tot, és una oportunitat que il·lusiona, que m’il·lusiona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada