dimecres, 26 de març de 2014

El 8 d’abril és una data important, ens ho creiem?


Negada la sobirania de Catalunya pel Tribunal Constitucional, refermat “ad infinitum” pel govern Rajoy el seu immobilisme davant de les peticions catalanes, confirmat l’acord del PSOE amb la “unidad de destino en lo universal” que representa per a ells Espanya, tot fa pensar que la presentació al Congres de diputats de la resolució del parlament sobre el dret a decidir serà un pur tràmit.

No soc d’aquesta opinió, per la forma i el fons de l’esdeveniment. La presencia dels parlamentaris catalans representa la ma estesa, la pedagogia de l’acord, la voluntat de fer de la democràcia un instrument de concòrdia i no una barrera, segrestrant-la sense diàleg. Hi ha solemnitat en l’acte, hi ha grandesa en un moment on la mesquinesa sembla nadar en un mar favorable.


Em preocupa els que ho donen per amortitzat, els que li resten importància, per que en el fons la força dels nostres parlamentaris serà proporcional al cas, a la força que nosaltres, ciutadanes i ciutadans catalans, li donem.

En la darrera reunió de la mesa gironina pel dret a decidir vaig proposar a Rigol com a president de la mesa catalana que estudiessin la forma per que en el moment en que els nostres representants parlessin ens concentressin¡m en els nostres llocs de treball, davant els nostres ajuntaments, donant suport als que representen la nostra veu, plural i unitària.

No se si això serà possible, entenc la complexitat d’organitzar-ho, i no n’hi ha prou en que alguns ho fem. Estem en un procés llarg i complex, exigent, d’un esforç continuat, no perdem per confusió o cansament una oportunitat per a demostrar un cop més que som molts més dels que volen i diuen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada