Interès públic, guany particular. Reflexió entorn a diferents sentències urbanístiques.

Tenim unes lleis que emparen la propietat privada, fins ací sembla una obvietat, tant pel sistema capitalista que vivim com per la voluntat dels ciutadans de preservar el que és seu,  te sentit doncs que la llei en sigui un reflex. Ara bé, la interpretació que en fan els tribunals, habitualment, cauen en el que anomenaria sobreprotecció. M’explicaré, la protecció del interessos particulars sovint menystenen els que també tenen els ciutadans en quan col·lectivitat, el que anomenaríem interessos comunitaris, sentencies com les del mercat de Sta. Eugènia o el xalet Tarrús m’ho confirmen.

Es cer que hi pot haver-hi errors en la planificació i tramitació dels expedients. Darrera i ha esser humans, i a voltes no pas els que tenen més llums tenen més responsabilitats. Si hi ha errors cal rectificar i cercar responsabilitats. Però, quan no hi ha hagut apropiació indeguda, ni prevaricació per afavorir un interès particular contra un altre, massa sovint els tribunals tenen la màniga ampla quan es tracta d’indemnitzar particulars amb els diners públics, i molt poca o cap quan és l’ interès públic el perjudicat per un privat, i més si aquest és influent.

Quan recordes com tenien els propietaris del mercat de Sta. Eugènia els seu locals, tancats i ruïnosos, o com tenien abans i ara de descurat el xalet Tarrús els seu propietaris, te’n fas creus de la desaparició del principi de responsabilitat que tot propietari ha de tenir respecte el que és seu , però també afecta a altres.

Insisteixo en que no vull excusar ni un xic aquells que en l’exercici de les seves responsabilitats havien de fer les coses tant bé, que no deixessin cap resquici argumentari a aquells  que poc més que l’especulació els movia i els mou. Polítics, serveis urbanístics i jurídics ha de fer una profunda reflexió i treure les conclusions oportunes per a que no torni a passar.