Ens hem
d’acostumar a que una bona part dels nostres nens i nenes visquin en la
pobresa? Cal una resposta clara i actuar en conseqüència, per que la pobresa
mata. Ho em vist al Vendrell, i com deia un comentarista parlant de la
violència de gènere, abans aquesta no se li donava una relació de causa efecte,
no es mesurava i semblava que no existia. Qui em pot negar que no passa això
avui amb la pobresa i la infància, amb la violència de la pobresa i els seus
efectes .
A voltes
penso que els responsables de benestar, educació i salut passen més temps per a
trobar arguments per a negar la pobresa i la gana, que per a fer un bon
diagnòstic, per a lluitar-hi i eradicar-les. Un sistema que es bassa més en la
caritat i en la beneficència que en la justícia és incapaç de trobar solucions
sense transformar-se radicalment. I avui no anem en la bona direcció.
Recordo la
resposta d’un director d’un institut finlandès quan li vaig preguntar pel
secret del bon rendiment dels seus alumnes. La resposta era molt senzilla, em va
dir: “ ací venen els fills dels directius de la Nokia i els de les seves dones
de fer feines .” Es a dir els directius, els dirigents del país, no portaven
als fills a escoles d’elit segregades, els portaven a la pública i ja se’n
cuidaven que el pressupost d’educació donés el mitjans per a una bona educació
per a tots, per que en aquest tots i eren els seus fills! En aquell país tots
els que tenien càrrecs públics estaven obligats a usar els serveis públics, per
a ells i les seves famílies! Vet ací per que funcionen tant bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada