Començaré
parlant del pla General, el PGOU, aprovat el 2002. Aprovat en la darrera
majoria absoluta del PSC, bé, d’en Nadal. Ho recordo perfectament portava dos
anys a l’ajuntament i ja havia provat abastament la metzina de les majories
absolutes. Recordo que pensava que de majories absolutes ni pels meus! I continuo
pensant el mateix.
El PGOU fou
aprovat amb el meu vot en contra, no era necessari, però recordo algunes converses
amb l’alcalde, un plantejament de futur de ciutat que jo no compartia, molta
facilitat per a la iniciativa privada, pel totxo, poques reserves per a habitatge
públic, el mínim de la llei, i nul.la reserva patrimonial. Després vaig saber
dels molts convenis privats adjunts, legals però èticament discutibles, dels
que no se’ns va informa res.
Han passat
els anys i aquests pla ha pesat com una llosa. En els governs tripartits, recordo
que era, pels epígons de Nadal, com el llibre sant, i en l’època actual, la de
CiU, s'han fet molt canvis parcials per afavorir
més el privat que el públic. D’un mal Pla, una mala execució.
Aquest és
el punt central del trasllat de la Clínica Girona a la carretera de Barcelona
que el PGOU requalificà de industrial a residencial i serveis, gairebé un quilòmetre
lineal i que l’anunci dels soterraments del tren va fer pujar el seu valor com l’espuma.
Una empresa d’inversions el va comprar al propietaris, quin “pelotazo”, a
crèdit com tot en aquella època i l’arribada la crisi, agafa el diner i corre.
Ara sols cal veure com està.
I ací
arriba l’operació, la clínica Girona te opció de compra de la meitat dels
terrenys. No sabem el preu, no ho sap l’Ajuntament! I hem de muntar tot una
operació complexa per a fer possible que l’actual inversor pugui construir a la
carta el que desitja. L’argument es pobre però eficaç, la zona està molt desendreçada
i això la rehabilitarà, l’entrada de Girona tindrà un altre aspecte! Com no
Girona 10!
Al meu
parer, es millor deixar-ho de moment com està, a menys d'un any de les eleccions municipals
i amatents als canvis que es poden succeir al nostre país. Caldrà, en el futur, generar els
mecanismes legals i les complicitats institucionals, a traves de totes les
vies, per aconseguir que aquests terrenys reverteixin a l’ajuntament , a la
ciutadania, un espai clau que hem de redissenyar mirant el segle XXI i els
interessos públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada