diumenge, 8 de juny de 2014

Clínica Girona, Carretera de Barcelona, soterrament “interruptus” i interès general.


Començaré parlant del pla General, el PGOU, aprovat el 2002. Aprovat en la darrera majoria absoluta del PSC, bé, d’en Nadal. Ho recordo perfectament portava dos anys a l’ajuntament i ja havia provat abastament la metzina de les majories absolutes. Recordo que pensava que de majories absolutes ni pels meus! I continuo pensant el mateix.

El PGOU fou aprovat amb el meu vot en contra, no era necessari, però recordo algunes converses amb l’alcalde, un plantejament de futur de ciutat que jo no compartia, molta facilitat per a la iniciativa privada, pel totxo, poques reserves per a habitatge públic, el mínim de la llei, i nul.la reserva patrimonial. Després vaig saber dels molts convenis privats adjunts, legals però èticament discutibles, dels que no se’ns va informa res.


Han passat els anys i aquests pla ha pesat com una llosa. En els governs tripartits, recordo que era, pels epígons de Nadal, com el llibre sant, i en l’època actual, la de CiU, s'han fet molt canvis parcials per afavorir més el privat que el públic. D’un mal Pla, una mala execució.

Aquest és el punt central del trasllat de la Clínica Girona a la carretera de Barcelona que el PGOU requalificà de industrial a residencial i serveis, gairebé un quilòmetre lineal i que l’anunci dels soterraments del tren va fer pujar el seu valor com l’espuma. Una empresa d’inversions el va comprar al propietaris, quin “pelotazo”, a crèdit com tot en aquella època i l’arribada la crisi, agafa el diner i corre. Ara sols cal veure com està.

I ací arriba l’operació, la clínica Girona te opció de compra de la meitat dels terrenys. No sabem el preu, no ho sap l’Ajuntament! I hem de muntar tot una operació complexa per a fer possible que l’actual inversor pugui construir a la carta el que desitja. L’argument es pobre però eficaç, la zona està molt desendreçada i això la rehabilitarà, l’entrada de Girona tindrà un altre aspecte! Com no Girona 10!

Al meu parer, es millor deixar-ho de moment com està, a menys d'un any de les eleccions municipals i amatents als canvis que es poden succeir al nostre país. Caldrà, en el futur, generar els mecanismes legals i les complicitats institucionals, a traves de totes les vies, per aconseguir que aquests terrenys reverteixin a l’ajuntament , a la ciutadania, un espai clau que hem de redissenyar mirant el segle XXI i els interessos públics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada