Felipe VI i les dos ciutats!

Dickens parlava en una de les seves obres més conegudes de la història de dos ciutats, una la del ordre i el vell règim, l’altre la que cerca els nous desafiaments i reclama llibertat. Dos mons, dos ciutat estigueren representades a Girona, una a l’auditori, l’altre al carrer.

Ahir teníem una ciutat a l’auditori trencant-se l’esquena per a donar la benvinguda al nou rei i antic príncep de Girona. Hi havia els homes de negoci, dic homes per que ho son la gran majoria del que he llegit a la llista de convidats i també tots ells d’una certa edat. Molts, la majoria no eren de la nostra ciutat i com el nou rei, estaven de pas.

A la plaça del vi ens congregarem gent molt diversa, treballadora, molts d’ells joves, manifestant-nos fins a la plaça Palol. República, llibertat, cercant un futur no tutelat i una democràcia viva, podíem ser més però n’érem prou per a representar un alè àmpliament compartit. Érem coherents amb el que va aprovar el darrer Ple, a Girona els títols monàrquics no ens representen.

El vells responsables de la crisi posen almoines a una fundació per que uns pocs joves rebin un premi, quan el millor premi per a milers i milers de joves seria casa, treball i llibertat. Els mateixos prohoms que els hi neguen el futur, aquells  que representen les empreses que es caracteritzen en evadir impostos i precaritzar la feina del jovent, pontifiquen sobre falses oportunitats i es troben encantats de conèixer-se, en la nostra ciutat, apadrinats pel nou rei.

Els temps estan canviant i malgrat l’alcalde posi una espelma a cada una de les dues ciutats, els temps ja no estan per a ambigüitats sinó que cal coherència i responsabilitat. Les ciutadanes i ciutadans en passaran lliçó i prendran nota.