Qui és l’Ada Colau de Girona?

Més d’un cop he escrit de la necessitat de construir el que anomenaríem un subjecte social i polític per a governar la ciutat, per a passar de la reivindicació social parcial o el debat partidari al Ple a crear sobirania popular, aplegant totes les energies ciutadanes que tenim a la nostra ciutat.

Aquest darrers tres anys hem construït aliances i hem desenvolupat propostes que son les que ens permeten somniar amb una ciutat comuna. Ningú es pot apropiar en exclusiva, ningú ho ha fet sol, ens hem nodrit de tota una acció col·lectiva que no sense esforços en la nostra ciutat, ja no tant “petita i delicada”, ha alçat la veu contra situacions èticament insuportables.

Crec que tenim una responsabilitat gran en capgirar aquesta realitat i recuperar l’esperança. Molts sentim aquesta responsabilitat però no tots i totes creuen que cal, avui i ara, actuar en conseqüència, predomina la desconfiança  i en alguns casos,  sembla, que l’exclusió.

La irrupció d’Ada Colau reclamant a Barcelona una gran aliança d’aquesta mena, trastoca les agendes dels partits i remou filies i fòbies. Però si tots veritablement sentim aquesta responsabilitat caldrà desenvolupar una interacció no dependent, que assumeixi la gestió de les contradiccions pròpies, des del reconeixement i la confiança mútua. Girona seria un bon lloc per fer-ho.

Es cert que no tenim una Ada Colau a Girona, però no crec que sigui imprescindible, si hi fos probablement tot seria més fàcil, ja que l’autoritat no s'imposa es guanya i Ada la te. Ara bé, hi han prou vímecs per construir el cistell si la voluntat de fer-ho preval a voler únicament ser el vímec més gros. Espero que es tingui en compte que per gros que sigui, sol, no es fa cap cistell.