diumenge, 29 de juny de 2014

Qui té por d'Ada Colau?


La presentació de Guanyem Barcelona ha aixecat un tempesta informativa en els mitjans tradicionals i en la xarxa. S’ha aixecat una mena de cacera a l’Ada Colau. El més paradoxal és que li han plogut crítiques des de tots cantons, fins i tot d’alguns que, a mi, i no crec ser l’únic, m’han sorprès.

No és estrany que des del sectors conservadors, de tot l’espectre, no li hagi fet gràcia la possibilitat d’un moviment sòcio-polític que posi en perill l’hegemonia conservadora avui instal·lada a la plaça Sant Jaume. Arrapats a la senyera o no, defensen els interessos del sistema econòmic que, amb o sense independència, volen mantenir. Fins ací normal.


També és, fins a cert punt, lògic, que els mes ben instal·lats en els aparells dels partits d’esquerres el hi vingui una certa suor freda al veure que l’ona no és cosmètica i que es tindran que modificar sistemes i comportaments, canviar persones i fins i tot el paper del esmentats aparells. Molts amb la boca petita no poden dir que no, però si no surt el tsunami no crec pas que deixin anar una llàgrima.

El més estrany de tot, digueu-me ingenu, és el rebuig d’un sector dels que es reclamen de l’anticapitalisme i de l’independentisme revolucionari, buscant tres peus al gat o a la gata, i malfiant-se una mica de tothom que comparteixi aquesta gran il·lusió, de que es possible una altre model social i polític, no per d’ací 100 anys sinó ara.

La dreta catalana està disposada a anar al 9N si pot continuar portant el timó, i pel camí fent (negoci) i desfent (serveis públics). Som molts els que volem el 9N i la independència, però també, anar més enllà amb la majoria, per que solament amb majories es pot canviar les coses. Ada Colau ens dona esperança, no solament per la independència política sinó també amb justícia social. Per això no em fa por deixar el que calgui per construir el que fa falta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada