No ens cal rei, ni prínceps ni princeses, l’únic sobirà és el poble i ho volem decidir tot!

Un estat català independent necessita de bon veïnatge tant pel procés d’aconseguir la sobirania com per a consolidar-la. Per això estic content de que les ciutats de l’estat espanyol s’omplin de banderes republicanes i de que els nous interlocutors de les esquerres enfortides en les darreres eleccions europees diguin que el catalans son els que hem de decidir el nostre futur. Per això vaig viure amb naturalitat a la plaça del Vi la barreja de banderes estelades i republicanes. Una Catalunya lliure, necessita d’una Espanya lliure, com deia Francesc Macià.

No comparteixo ni una pretesa puresa de sang ni una visió etniciste del catalanisme, aquest, per a mi, te força com a moviment integrador, que cohesiona ciutadans i ciutadanes, heterogenis en molts aspectes, esdevenint un sol poble. En aquets marc no es secundari l’hegemonia en el moviment, un poder popular, solidari i anticlassista és al meu parer el que pot portar a una Catalunya lliure nacional i socialment.

Aquest nova transició ja no és entre dictadura i democràcia, com la de fa gairebé quaranta anys, es dona en el marc democràtic per a transcendir les limitacions de l’actual. Per això la monarquia a restat obsoleta ací i arreu de l’estat. Per això l’autonomia per a Catalunya és avui insuficient i necessitem un estat propi, independent, si és el que vol la majoria.

No ens cal rei, ni prínceps ni princeses, l’únic sobirà és el poble i ho volem decidir tot!