dimecres, 11 de juny de 2014

La qüestió moral, una reflexió que és homenatge a Enrico Berlinguer.


Quan Enrico Berlinguer, secretari general del PCI parlava, poc abans de la seva mort sobtada mentre pronunciava un míting a Padova, de la qüestió moral va sobtar a propis i estranys. Era un moment en que es començava a albirar tota la trama de corrupció que anava del socialisme italià de Craxi a la DC d’Andreotti. Després de la seva mort, esclataria amb el nom de Tangentòpoli, tots un seguit de processos judicials i condemnes que acabaria amb el règim creat a 1945.

La moral, es a dir el valors,  i la coherència de la teva vida amb ells, era i es una exigència per aquells que es dediquen al bé comú, a la política. Molts em direu que no ha estat així i os dono la raó. Per a mi. L’anti-Berlinguer, seria Felipe González, un home que ha fet de la flexibilitat moral un paradigma i que ha usat una tesi i la contrària sense el més mínim dubte o consideració moral.

Felipisme i aznarisme han esta dues cares de la mateixa moneda que ha produït un desgast enorme en la credibilitat de la política sense que es desgastes excessivament el sistema del que han estat marmessors. Fins ara, però, encara avui, el canvi és més un símptoma que una realitat vertebrada.

Reconec que hi ha ideologies que flexibilitzen la moral i fins i tot la relativitzen, el neoliberalisme en seria l’exemple més actual, cerca els pitjors antivalors que, d'una manera o altre, son presentes en tothom, la cobdícia, l’enveja, l’individualisme, la insolidaritat... En lloc de generar límits i controlar-los, els promouen i els encaixen com una mena d'oli per a fer funcionar el sistema. D’ací el paper i la importancia de la moral per a la gent que combat i intenta trobar un altre sistema, un altre món possible.

Es en el marc d´aquesta lluita on els valors morals son imprescindibles per a impedir que el no valors de l’adversari, la seva relativitat, acabin destruint tota alternativa. I com el peix que comença a podrir-se pel cap cal estar amatent a la corrupció i la burocratització dels partits i moviments que lluiten per una alternativa. Els textos de Berlinguer, com els de Gramsci, en son un bon referent ací i ara. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada