dimecres, 22 d’abril de 2015

Els arbres quan s’han de podar, es poden? Depèn del barri

 

Mai he entès els camins inescrutables d’algunes decisions de govern, temes que apareixen i desapareixen, plans anunciats i oblidats, projectes que com el Guadiana desapareixen i reapareixen poc abans de les eleccions. Camins immutables que governi qui governi es reprodueixen i formen part des secrets de la governança municipal.


Un bon amic i lluitador veïnal, en Luis Herrera del Pont Major, em va avisar de l’estat del arbres en el carrer davant de l’escola i del Pavelló, les branques s’acostaven massa a les cases i el pes les feia objecte d’accident, tant mateix davant de l’equipament esportiu. Es va avisar als responsables i poc després començaren la seva feina i de cop desapareixen amb la feina a mitges.

Com no en Luis em va trucar i vaig anar a observar el despropòsit. Com si a cal barber t’haguessin deixat els cabells a mig tallar aquest era el panorama. En el passat Ple ho vaig exposar demanant explicacions, la resposta del responsable com en una comèdia dels germans Marx contestava que no en tenia noticia i que ningú s’havia queixat.

I així anem, no solament cal queixar—se, sinó de la forma en que vol el que es el destinatari de la queixa, es a dir no queixar—se. En un barri tot si val, si hi ha una altre urgència pots deixar una cosa a mitges i que es queixin, amb sort quan acabis la urgència ja hi tornaràs. Procediments i actituds que necessiten també una bona poda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada