Fa 76 anys que varen entrar “los nacionales” a Girona
i 79 que com a conseqüència d’un cop d’estat fallit el 18 de juliol, va esclatar
l’anomenada guerra “civil”. Aquest dies al voltant de la inauguració de
la plaça dels Manaies alguns han interpretat als que ho hem criticat
com a “tírria” o fins i tot difamació. Diuen que els manaies
existien des del segle XVI però el que celebren és el 75 aniversari. Diuen que
no tenen que veure amb orígens franquistes, però no analitzen el context de la
Girona de 1940.
No crec que sigui per mala fe, em consta que no. Però
per què aquestes respostes airades davant de la crítica? Deia un escriptor que
no solament cal vèncer, cal també convèncer. I avui, per a la majoria, la
història de la república i el franquisme és la que des de el poder franquista
durant anys i panys es va bolcar sobre la ciutadania. Poc s’ha fet des de la
transició i encara avui s'explica poc aquest període a l'escola, gens a l’ESO i molt poc a
batxillerat. I la televisió? no sap o no contesta.
Molt s’ha avançat en la historiografia en els darrers
trenta anys, però gairebé es manté en cercles especialitzats. S’ha desmuntat com
a falses les afirmacions de que el Front popular era antidemocràtic i que
preparava una revolució, que el cop fou conseqüència de l’assassinat de Calvo
Sotelo... i tantes altres mentides.
Però encara he sentit aquets dies una fal·làcia per a
justificar que “uns joves catòlics” refessin els Manaies fa 75 anys. La
barbàrie del 1936, comparant-la amb els afusellaments de 1940, tot
afirmant: “tant assassins eren uns com els altres”. Situant-se en la
equidistància. I això no es cert, per què una mitja veritat és una
falsedat.
Foren assassins els que aprofitant el desgovern els
primers mesos després del 18 de juliol assassinaren capellans, empresaris,
catòlics... pel sol fet de ser-ho? evidentment que si! Però a diferència del
bàndol “nacional” el govern republicà, la Generalitat de Catalunya,
no planificà, dirigí i executà la repressió sistemàtica i la continuà durant
tota la postguerra. L’Estat Totalitari que es conformà a Burgos no fou una reacció
a la violència republicana, en fou l’origen i l’instrument d’un sistema que va
netejar, amb una creuada, de dissidents el nostre país, per això van morir
Carles Rahola i tants i tants... Entre el silenci, la complicitat i les
desfilades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada