dissabte, 4 d’abril del 2015

La desmemoria no és equidistància.


Fa 76 anys que varen entrar “los nacionales” a Girona i 79 que com a conseqüència d’un cop d’estat fallit el 18 de juliol, va esclatar l’anomenada guerra “civil”. Aquest dies al voltant de la inauguració de la  plaça dels Manaies alguns han interpretat als que ho hem criticat com a “tírria” o fins i tot difamació.  Diuen que els manaies existien des del segle XVI però el que celebren és el 75 aniversari. Diuen que no tenen que veure amb orígens franquistes, però no analitzen el context de la Girona de 1940.



No crec que sigui per mala fe, em consta que no. Però per què aquestes respostes airades davant de la crítica? Deia un escriptor que no solament cal vèncer, cal també convèncer. I avui, per a la majoria, la història de la república i el franquisme és la que des de el poder franquista durant anys i panys es va bolcar sobre la ciutadania. Poc s’ha fet des de la transició i encara avui s'explica poc aquest període a l'escola, gens a l’ESO i molt poc a batxillerat. I la televisió? no sap o no contesta.

Molt s’ha avançat en la historiografia en els darrers trenta anys, però gairebé es manté en cercles especialitzats. S’ha desmuntat com a falses les afirmacions de que el Front popular era antidemocràtic i que preparava una revolució, que el cop fou conseqüència de l’assassinat de Calvo Sotelo... i tantes altres mentides.

Però encara he sentit aquets dies una fal·làcia per a justificar que “uns joves catòlics” refessin els Manaies fa 75 anys. La barbàrie del 1936, comparant-la amb els afusellaments de 1940, tot afirmant: “tant assassins eren uns com els altres”. Situant-se en la equidistància.  I això no es cert, per què una mitja veritat és una falsedat.

Foren assassins els que aprofitant el desgovern els primers mesos després del 18 de juliol assassinaren capellans, empresaris, catòlics... pel sol fet de ser-ho? evidentment que si! Però a diferència del bàndol “nacional”  el govern republicà, la Generalitat de Catalunya, no planificà, dirigí i executà la repressió sistemàtica i la continuà durant tota la postguerra. L’Estat Totalitari que es conformà a Burgos no fou una reacció a la violència republicana, en fou l’origen i l’instrument d’un sistema que va netejar, amb una creuada, de dissidents el nostre país, per això van morir Carles Rahola i tants i tants... Entre el silenci, la complicitat i les desfilades!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada