dimecres, 15 d’abril de 2015

Les Pedreres: Un Pla Especial és paper mullat sense consens social.


Diuen que el poder desgasta i es cert, però també allunya al seu gestor de la realitat que li es incòmode. En el Ple del passat dilluns l’alcalde es va trobar incòmode davant dels veïns de les pedreres- torre Alfons XII i va fugir de la realitat. El paper ho aguanta tot, diuen, però el que no fa el paper es modificar les coses si no es posen els mitjans humans i en primer terme el lideratge polític. Es va aprovar per la majoria d’emergència a que ens te l’alcalde acostumats en aquets mandat. CiU i PP. Però la realitat es mes tossuda i,  aquesta, caldrà canviar-la, amb o sense paper, es a dir, Pla Especial.


Una nodrida representació de veïnes i veïns en acompanyà, majoritàriament gitanos, culturalment molt diferents de la majoria dels gironins, humanament molt a prop. Vehements i conservadors han mantingut fa més de cinquanta anys la presència a la zona i han protegit les famílies dels problemes que envolten la seva comunitat. Han escolaritzat els fills, han intentat regularitzar comptadors i serveis, han treballat i molts d’ells son creients amb un principis religiosos i morals ferms.

No tenen raó en tot, però si en lo fonamental. El dret de aconseguir una reubicació digna, preferentment en la zona. Per això hi ha una reserva de sol, el pla de millora des polvorins, i l’ús de fruit d’alguns espais que les famílies podrien mantenir sota l supervisió municipals. Tot això es possible i necessari cal però recursos i voluntat política i això ha mancat fins al dia d’avui.

L’alcalde Nadal va voler enviar una excavadora, amb l’alcaldessa Pagans arribarem al status quo actual, amb l’alcalde Puigdemont caldria trobar una solució, de moment el Ple aprovant el Pla espacial no ha ajudat en el bon ¡camí. Però estem a temps de reconduir-ho, així ho espero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada