Un cop més la
primavera te una cita amb les roses i el llibres. Un dia feiner que esdevé una
festa. Sentiments personals i sentit de col·lectivitat. Un heroi que deixa la
llança i agafa la ploma. Un drac que és màgic i esdevé una flor. Ja se que cada
dia no pot ser Sant Jordi, que una flor no fa estiu, però davant de tanta injustícia
els 365 dies de l’any, caldrà convertir les plomes en llances!
Com cada any
la gent d’ICV-EUiA plantem la nostra tenda a la plaça Catalunya, compartirem
els espais amb moltes altres entitats. Passeu i saludeu, si voleu la farem
petar, de lo local a l’universal, d’esperances compartides i de crítiques més o
menys merescudes.
És el meu darrer
Sant Jordi com electe, com a representant municipal, regidor. Una
responsabilitat volguda, compartida, romandrà a la memòria com un període intens
i complex, amb llums i ombres, amb moments dolços i amargs. Un Sant Jordi que
obre nous camins en la recerca del difícil equilibri entre la responsabilitat
individual i la col·lectiva.
Espero que ens
puguem veure i parlar, saludar al menys, amb moltes dels que en un moment o altre ens
hem relacionat i ho continuarem fent en aquests moments de futur tant
contradictori. Bé, feliç sant Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada