dijous, 23 d’abril de 2015

Un Sant Jordi a Girona: felicitat i memòria.

Un cop més la primavera te una cita amb les roses i el llibres. Un dia feiner que esdevé una festa. Sentiments personals i sentit de col·lectivitat. Un heroi que deixa la llança i agafa la ploma. Un drac que és màgic i esdevé una flor. Ja se que cada dia no pot ser Sant Jordi, que una flor no fa estiu, però davant de tanta injustícia els 365 dies de l’any, caldrà convertir les plomes en llances!


Com cada any la gent d’ICV-EUiA plantem la nostra tenda a la plaça Catalunya, compartirem els espais amb moltes altres entitats. Passeu i saludeu, si voleu la farem petar, de lo local a l’universal, d’esperances compartides i de crítiques més o menys merescudes.

És el meu darrer Sant Jordi com electe, com a representant municipal, regidor. Una responsabilitat volguda, compartida, romandrà a la memòria com un període intens i complex, amb llums i ombres, amb moments dolços i amargs. Un Sant Jordi que obre nous camins en la recerca del difícil equilibri entre la responsabilitat individual i la col·lectiva.

Espero que ens puguem veure i parlar, saludar al menys, amb moltes dels que en un moment o altre ens hem relacionat i ho continuarem fent en aquests moments de futur tant contradictori. Bé, feliç sant Jordi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada