dimecres, 30 de setembre de 2015

Cal un govern unitari i “provisional” que representi la pluralitat de l’independentisme.


L’independentisme  que ha esdevingut majoritari te una gran pluralitat, i solament ho continuarà essent si la manté. Una gran responsabilitat  està en les mans del líders polítics, Junts pel Sí i CUP, tot i que aquets darrers no assumirien la condició de líders, si que ho fan com a portaveus del seu partit-moviment. I aquest va més enllà de la política organitzada per què la gent empoderada pel procés, opina de tot i de tothom. En les xarxes socials i en el carrer. Això és bo, malgrat que en moment d’incertesa generi sovint soroll.


Tot espai i aquets és ampli, es susceptible d’hegemonies diverses, la mobilització ha estat clarament popular i progressista, el govern de la Generalitat ha mantingut les polítiques conservadores, de dretes per que ens entenguem, fins al dia abans de les eleccions. Això explica que una part del moviment s’hagi presentat per separat, la CUP, i dins el Junts pel Sí, els gripaus a voltes impedien, quan es parlava del balanç de govern, d’articular un resposta clara.

El tema de fons, al meu parer, en aquets dies de negociacions, és cercar la coherència entre moviment i govern, que el progressisme plural de l’independentisme avui, es concreti en l’acció de govern de la nova generalitat, que anomenaria de nou “provisional”, com a la transició, per a desmarcar-la de la que hem tingut, autonomista i conservadora.

Això es possible per que la dreta catalanista s’ha quedat sense representació i la dreta espanyolista està abundantment representada per PP-Ciudadanos. Han desertat la gent de l’IBEX i del Cercle eqüestre, si es que mai havien estat favorable al catalanisme. El centre-dreta liberal i les esquerres conformem l’espai independentista, avui. Tenim prou punts en comú per a avançar en la transició fins al nou estat.

Si en la discussió aquests dies s’aborda amb sinceritat el que cal fer: pla de xoc, programa i composició del govern, accions concretes per crear el nou estat, desobediència...el tema del president deixaria de ser un escull infranquejable. Espero que amb rapidesa trobem l’entrellat i amb un govern d’unitat ens sigui més fàcil i coherent promoure el ampli moviment per a la desobediència civil que ha d’ajudar a desconnectar-nos de l’estat espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada