dissabte, 13 de febrer de 2016

Alguns apunts madrilenys


Podemos i les seves confluències em generen simpatia, quan me’ls trobo al Congrés. Com van vestits, com es mouen, em resulta molt més familiar i natural, que la roba de diumenge i les maneres autosuficients dels grups més encarcarats. Es cert que a voltes alguns abusen d’un cert aire de suficiència, la maleïda superioritat moral de la que hem abusat massa les esquerres. Si bé no han assaltat el cel si que han arribat al menys amb força a la Cambra.


No ho tenen fàcil i poc a poc noto que s’està gestant un cordó sanitari que els aïlla poc a poc. Si bé, els que posseeixen el poder de “tota la vida”, els successors del que entraren triomfalment a la ciutat de Madrid el 1939, tenen avui com a principal enemic a abatre Manuela Carmena, obsessionats per a recuperar l’Alcaldia.  Capaços del joc més brut.

No dubto que els dirigents de Podemos ho veuen, i d’ací els constants moviments tàctics per a guanyar protagonisme, però al meu parer, determinada sobreactuació aconsegueix tot el contrari i facilita les maniobres de l’adversari. I avui veig a Pedro Sánchez més com un adversari que com un futur aliat de Podemos.

A Pablo Iglesias li està caient la pluja àcida dirigida per aquells que fins fa ben poc el bressolaven. El missatge es clar: està amortitzat,  ha d’acceptar un lloc a l’oposició, on pugui cridar i donar lliçons, si vol, però a la pràctica no podrà fer més que mirar-se des dels escons, ara més allunyats del “galliner”, els moviments del trio constitucional. El model polític fundat en la darrera transició, no permet una alternativa dins el sistema que vagi més enllà dels límits del sistema. L’OPA al PSOE no li pot funcionar perquè l’original continua amb salut, precària, però suficient.

La pressió per a que s’abstinguin davant un possible acord Sánchez-Rivera anirà augmentant en la mesura en que aquest es concreti i el 29, si es confirma, tinguem la primera sessió d’investidura. La foto de PP i Podemos votant en contra de Sánchez, si al final hi ha eleccions, podria fer del PSOE el primer partit. I sant tornem-hi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada