dimecres, 10 de febrer de 2016

Una jornada no gaire particular.



Les jornades a Madrid se’m fan encara un xic estranyes. A l’espera de govern s’ho agafen, al meu parer, amb molta calma. És la segona setmana de constitució de les comissions i en lloc de aprofitar tots els dies i acabar amb el tema, solament agafen el dimecres i punt. Resultat, encara resten més de la meitat per a constituir, si incloc, fins i tot, les que aquest dimecres farem. Em posa dels nervis!


L’altre cosa és l’adequació dels despatxos i els serveis que cada grup parlamentari tenim. Alguns grups han minvat considerablement, han aparegut de nous...Anècdotes: aquest matí teníem un grup de treballadors a la zona d’Esquerra - Carrera de san Jerónimo, 40, sisè pis- de cop i volta deixen els estris i se’n van...preguntem, que passa?, respon l’encarregat –una urgència- i atenció, els trobem al cap d’una estona al pis 5é; os preguntareu qui hi ha al pis aquest? sí, el PP! És el que ací anomenen urgències!

Em costa acostumar-me a la contaminació, tot i que han caigut quatre gotes, els que venim d’indrets menys urbanites ho notem. Si , ja se que direu que com visc a Sant Daniel, tot canvi és a pitjor, però realment es nota que es fa poc, o al menys fins ara s’ha fet poc, per a tractar aquest tema a la “capital del reino”.
Ahir em vaig escapar una estona a Getafe  per fer arribar la solidaritat del meu grup, Esquerra Republicana, amb els 8 treballadors d'Airbus, començava el seu judici. Molta gent acompanyant-los. L’article del codi penal que converteix de fet en delicte la vaga es fa urgentíssim derogar-lo. Per això em crema tanta lentitud.

Bé continuarem, aquesta crònica, de les aventures i desventures d’un congressista gironí. Reconec que hi manca èpica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada