He sortit
del despatx a quart de cinc de la Tarda, mentre en Tardà i en Rufian anaven a
veure al Pedro Sánchez, jo m’he ficat pels carrerons que envolten la carrera de
San Jerónimo i no he tardat gaire en trobar una llibreria de llibres vells i llibreters
joves, he conversat amb ells i he sortit amb una antologia poètica de Blas de
Otero. Pel que m’han explicat després, el meu temps ha estat més profitós que
el dels que han anat a la reunió amb en Sánchez. En veritat existeixen les dos Espanyes!
Poca
fresa i poca endreça, seria el resum que ens ha fet en Joan Tardà, en el mon de
Sánchez Catalunya no existeix. O al menys la Catalunya tal com la coneixem els
que hi vivim. I no em refereixo solament la dels “separatistes”, sembla que s’han cregut
que el “peix al cove” és el catalanisme i creuen que tot s’arreglarà si “España
va bien” i com no ha de funcionar bé amb els “nous polítics com Sánchez i
Ribera”?
En
la lluita dels egos, en que s’ha convertit les negociacions de govern, som com
a molt moneda de canvi o espantall que esdevé línia “roja o morada” per a
conformar govern. No se’n adonen que el nostre país va fent i més enllà de les conjuntures
de formació del nou govern espanyol allò que és existent no desapareix per molts
eufemismes que usis per a menystenir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada