dimarts, 29 de març de 2016

A voltes em pregunto, què hi faig jo ací?


L’enyorat Labordeta te una cançó que comença: “A veces me pregunto que hago yo aquí”. Ell s’inspirava en aquelles classes d’institut on, al començar la primavera, els cap dels alumnes se’n anaven a altres camps lluny de la classe d’història, que marcava el programa. Al sortir, avui,  d’una comissió parlamentaria em venien aquests mots al cap, tot i que dubto que, en els caps dels meus companys i companyes diputats, els hi passessin les mateixes idees que als estudiants de Labordeta.  


El tema que ha sortit, tot fent un cafè, com no, ha estat Catalunya, en concret la frase tant coneguda de que “ és català qui viu i treballa a Catalunya”. A la pregunta: “i los que no se sienten catalanes? La resposta no ha agradat, sembla, ”els que no se senten catalans i viuen a Catalunya òbviament tenen i tindran els mateixos drets”-he dit-...”perquè Catalunya és una nació i en ella cap ciutadà pot ser discriminat per origen, religió, política, o qualsevol altre manifestació de les seves llibertats individuals.”

Al titllar-nos de nacionalistes, per les seves respostes a favor de la unitat indivisible d’Espanya, i al dir-los que en canvi jo no ho era, que era tant sols independentista, la incomprensió ha estat fins i tot més forta que la seva seguretat en tenir raó.

Des de nacionalismes excloents es pot negar els drets dels catalans i l’existència de Catalunya coma nació, però precisament aquesta negació els fa il·legítims. El nacionalisme espanyol, al negar l’existència d’altres nacions en l’àmbit territorial en que es creu únic, al negar el dret dels seus ciutadans a viure d’acord amb la seva voluntat expressada en el dret a l’autodeterminació, esdevé agressiu i excloent.

La meva crida a deixar els nacionalismes a la porta i parlar de llibertats i de de drets, solament ha tingut èxit en un minoria dels que hem acabat el cafè un xic abans d’hora. Pot ser la resposta a la pregunta de Labordeta estigui en la conversa que em continuat amb els que s’han quedat, però aquets la deixo per un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada