dissabte, 26 de març de 2016

Perquè em quedo a casa i no vaig a les processons?


Em reconec com un simple espectador del que encara anomenen “Setmana Santa”. No tinc res a dir de les creences religioses, no en tinc, però conec i respecto amics i amigues que en tenen. Però, son creences religioses les que es manifesten aquest dies, o l’herència d’un determinat model de religió excloent  que exercitava el monopoli de la única religió que compartia amb l’estat el poder únic? Estem parlant de tradicions mil·lenàries o de la reminiscència de la lectura que se’n va fer en els anys totalitaris?


Més enllà de legionaris cridant "viva Franco!", l’ús i l’abús de la via pública per a cerimònies religioses subvencionades pel poder polític, local o no, és una excepció en l’Europa de les llibertats religioses i la tolerància per a tota mena de  creences. El que es normal a fora ací es anormal, com atrevir-se a criticar-ho. Pots passar per antireligiós quan el que cerques i practiques es el respecte a totes la creences, també les religioses.

Soc d’una generació en que aquests dies tot es paralitzava i girava entorn al que decidien les jerarquies catòliques confortablement instal·lades en l’estat totalitari. Altres si han referit com als cinemes  solament feien pel·lícules “religioses”, l'absència de música arreu que no fos sacra, i un llarg etcètera. Jo recordo la repressió moral, cultural i política. Malauradament, com altres coses la transició va donar una ma de pintura democràtica al que eren i son reminiscències d’un vell règim que en molts aspectes no ha mort.

Res a dir pels que senten aquests dies com a moment de recolliment de les seves creences, res en contra respecte als espectacles culturals o turístics més o menys inspirats en les tradicions catòliques. Uns i altres son part de la lliure expressió fonamentada en l'exercici de les llibertats democràtiques. El que rebutjo, des del meu parer, es la pervivència  nacional-catòlica que emmascara una vella responsabilitat no assumida per la jerarquia eclesiàstica, d’un temps de ferro i cendres en que les llibertats dels que no pensaven com ells foren conculcades i per les que molts pagaren un preu molt car.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada