dimarts, 1 de març de 2016

Pedro! Quin començament d’investidura!


El meu primer debat d’investidura! Bé, cal ser precisos, el primer debat on he participat com a diputat davant d’un candidat a President del Govern d’Espanya. Tot em fa pensar que aquest candidat no se’n sortirà. En el debat ha fet mèrits sobrats per que no sigui així. Ni te programa, ni te contingut, ni té maneres i per no tenir, no té prou socis.


Es cert que no esperava gaire, però un xic més de qualitat, com a mimin dels que li han escrit el guió, penso que sí era possible. Gent intel·ligent al seu voltant de segur que en té. Però partia de dos premisses que li encotillaven el discurs, el pacte amb Ciudadanos, que li pesaven amb una balança de precisió qualsevol càrrega no escrita i rubricada amb ells; i, de nou, sempre, Catalunya.

Ai, Catalunya! N’ha parlat poc i malament. Res ha dit que satisfés, no solament als independentistes, que res de res, ni tant sols a aquells que demanarien al menys una nova relació no subordinada. Quan a concretar el seu model, diu que vol aclarir competències, amenaça més que proposta que em recordava la malaurada LOAPA. Al cap i a la fi el seu model ara, és el de Ciudadanos! I aquest,  pla que el coneixem a Catalunya.

Del debat et queda un regust amarg de déjà vú, de quelcom del passat...Quan el que caldria és arriscar-se, explorar nous camins, més democràcia i menys paraules buides. Veurem demà que dona de si les intervencions dels diferents grups i les rèpliques, què es diu i què es deixa de dir. Tardà de segur no os deixarà indiferents!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada