El punyeter endeutament!

Que el govern de Catalunya té un enorme deute és un fet, que l’Estat hagi escanyat i continuï escanyant el finançament de la Generalitat també és irrefutable. Que hi ha part del deute impropi, possiblement. Que moltes propostes d’inversions fetes des de l’oposició no serien possible si els mateixos que les proposen les tinguessin que aplicar des del govern endeutat, de ben segur. Diuen que Alexandre de Macedònia va desembolicar un nus impossible amb un cop d’espasa. A voltes cal trobar una solució alternativa a la manca de solucions convencionals, per això molts hem abraçat la independència i la república!

Quan un sistema és inoperant, a voltes és molt més difícil arreglar-lo des de dins que canviar-lo. Perquè allò que està malt formulat ens dona sempre un resultat erroni. L’autonomia en el marc d’un estat que majoritàriament qui el governa és centralista esdevé un projecte permanentment inacabat que acaba esdevenint l’ase dels cops i culpable des del centre de tots els problemes del país. La crisi, de la que encara no hem sortit, n’ha estat l’exemple.

Voler fer una cursa amb les cames lligades et porta sempre a arribar tard. Tots els sistemes de finançament al deixar una gran discrecionalitat al govern de l’estat ha permès a aquest fer sempre lectures restrictives. El darrer invent de convertir el finançament necessari en una línia de crèdit a retornar amb interès és la darrera etapa d’aquest sainet. No solament no et donen el que hi tens dret, sinó que el que et prenen t’ho tornen a fer pagar amb interès i a més decideixen quan i com ha de rajar l’aixeta.

Els que hem governat un ajuntament sabem de l’angoixa que es passa quan no tens els mitjans suficients per a satisfer el mínim necessari, davant d’un  seguit d’urgències totes elles imprescindibles. La pervivència de l’actual model d’estat, amb la casta extractiva que el controla, és el problema principal que tenim. El canvi de govern i l’exercici del dret de l’autodeterminació són necessaris. Si el primer no es produeix impedint el segon, el procés de desconnexió de Catalunya haurà de continuar i la proclamació de la Republicà, previ referèndum unilateral, convocat pel parlament, imprescindible.