dimarts, 22 de març de 2016

Deriva autoritària...


Podria començar dient que l’home és un llop per a l’home, que la violència, per surar per damunt de l’altre, forma part indefugible de l’ésser humà. Gent més preparada que qui os escriu ha tractat aquest tema abastament i malgrat que hem patit al segle XX catàstrofes humanitàries enormes, malgrat les institucions que hem creat per impedir-les, sistemes educatius, estructures internacionals,  avui, en el segle XXI, tot fa pensar que de nou s’imposen les idees que tant bé va relatar el vell Hobbes.


Mai he estat pessimista, o millor dit, mai el pessimisme m’ha fet deixar de de fer allò que creia just. Però, os he de confessar que veient el mon polític del Congrés espanyol, els interessos que representen una amplíssima majoria dels electes et fa qüestionar quins son els límits de la democràcia parlamentària. Es cert que pots parlar, proposar i fins i tot tenir petites victòries aprofitant el desconcert del moment, però cal anar molt més lluny.

Des del mon local, des de la nació, pots crear sinergies favorables als canvis i a Catalunya hem donat passos molt importants, però necessitem força, més força, més implicació de la ciutadania més enllà d’una data determinada. Perquè el feixisme, aliat de la por, te molts ressorts avui i ara.

El culte a la competitivitat, al benefici vingui d’on vingui i amb el mètodes que faci falta fa que els gats dels que no importa el color hagin caçar ratolins, sens dubte, però els mètodes usats han corromput profundament les institucions des d’on , parapetat, han fet i desfet. I l’autoritarisme s’estén com una taca d’oli des de les institucions democràtiques, per impedir qualsevol canvi que posi en perill als que monopolitzen, fins ara, al poder i, com no, per amagar les traces de corrupció que han anat deixant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada