dilluns, 11 d’abril del 2011

Unes reflexions, un concert i un compromís

En aquests darrers anys m’he esforçat per aprendre de les persones amb més experiència en el treball social, en l’exercici dels càrrecs públics, en la feina i en el voluntariat. Sempre he pensat que exercir responsabilitats és prendre decisions, a voltes escollir la solució menys dolenta o el camí més difícil. L’experiència d’altres, el saber escoltar i fixar-te en els exemples que tens a prop és la millor escola. No és fàcil destriar el gra de la palla, conèixer les persones  va molt lligat a conèixer-te. Conèixer-se a un mateix és el resultat dels molts errors que comets i de la capacitat d’aprendre d’aquests, de rectificar i avançar.

Ens esperen dies difícils. Un model de societat fa aigües i el que l’hauria de succeir no acaba de néixer, haurem de tenir cura dels més febles i obrir camins de confiança per a construir el futur. La ciutat te acumulades experiències, hi trobem un col·lectiu de persones prou compromeses, tenim a l’ajuntament bons professionals i en la societat organitzacions i individus amb sentit de comunitat. Però caldrà també parar els peus a aquells que creuen que el diner compra influències i un lloc de privilegi en el devenir de la ciutat.

Qui cregui que la tasca de ser regidor o alcalde és una tasca fàcil, millor que no es presenti. Qui faci cas als que s’omplen la boca de promeses per ser escollits i d’excuses per a no complir-les quan estan al govern, perd tota autoritat democràtica com elector.

El divendres passat escoltava al teatre del centre cívic Sant Narcís un concert de Girona Banda Band. L’orquestra composada per aficionats de totes les edats, sorgida de la col·laboració de l’escola municipal de música i de la xarxa de centres cívics, van fer una interpretació excel·lent sobreposant-se a un incident que hauria fet a d’altres suspendre l’actuació, el director es va posar malalt vint i quatre hores abans i un altre es va posar al davant i va fer reeixir el concert.

Un exemple i una bona metàfora per a la ciutat. La cohesió en la diversitat, el compromís i la coherència, a més d’audàcia per enfrontar-se al futur junts. Una lliçó que faig meva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada