Ja he tornat a casa, i ja començo a estar en condicions de posar-me a valorar un xic els resultats. Comencem pels punts dèbils. El model d’assemblea, massa feixuc, rígid, poc flexible per a la participació i el debat. Uns documents massa llargs, sempre ho diem, moltes esmenes i un procediment per a debatre-les confús i poc fonamentat. És urgent, si volem una democràcia interna que afavoreixi la participació, que estudiem nous models de treball, de relació, d'elecció de la direcció que faci justícia a la gent que de forma desinhibida ha aguantat tot i més, amb ànim constructiu i amb bon humor. La gent, doncs, el gran punt fort, els més importants, un 10, i especialment els companys i companyes de la delegació Girona – que a gust m’heu fet sentir! -.
A nivell polític, força sintonia, especialment amb el dos nous coordinadors/es. Bona autoestima, però més humilitat que mai. Hem aprés dels errors de governar i som conscients que els canvis reals solament es poden fer des de la lluita i el compromís i que per a construir una àmplia majoria d’esquerres cal sumar i ser generosos. Ni sols podem, ni amb qualsevol, cal compartir voluntat de canviar el sistema, no de gestionar-lo millor. La unitat d’acció política, ha de ser fonamentalment social, no ha de ser solament electoral, ha de ser estratègica, sense por a perdre res, perquè cal guanyar-ho tot. Les intervencions de delegacions molt diverses, de forces polítiques i socials, la de l’Arcadi Oliveres, ens encoratgen a anar per aquest camí.
No hem pogut afrontar el debat de la sobirania nacional tot el que m’hauria agradat, però hem avançat força i el que és important ho hem fet junts, amb un alt grau de consens. El dret a decidir forma part del nostre ADN, en tots els àmbits i òbviament com a nació. I apostem per l’estat propi com a millor forma de sortir d’aquesta situació actual. I serà des de l’estat propi, exercint la nostra sobirania que en funció d’adversaris i aliats ací i a fora, optarem per federar-nos o confederar-nos o mantenir la nostra independència dins d’Europa. O ens mantenim en un autonomisme caduc, i aquest no era el pensament de l’amplíssima majoria, o obrim amb el dret a decidir un nou camí, fer de Catalunya un nou estat. Parlar de decidir el nostre model de relacions a partir de l’estat propi forma part de la nostra radicalitat democràtica.
He tingut més d’un minut de glòria, fins i tot més dels deu que va durar la meva intervenció en representació de la meva delegació, ha estat conseqüència d’aquella màgia de les paraules quan connectes amb la gent, amb molta gent, i que t'ho fa saber amb afecte. Gràcies a totes i tots els que m’heu comentat, abraçat, saludat, tot dient que us havia arribat molt a dins el que vaig voler comunicar. Sempre he cregut amb la paraula, amb la vessant revolucionària que genera quan ens sentim part d’un tot més ampli sense deixar de ser nosaltres mateixos, perquè som més d’un, de mil, som part de molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada