Des de divendres a diumenge, a Viladecans, la gent d’ICV discutirem moltes coses, ens cal i ho farem. Però com a delegació, des de Girona proposarem que ho fem en base a idees fortes que donin sentit al que hem de fer els propers quatre anys.
Estat propi i canvi social, l’ordre dels factors no altera el producte. No volem ser oposició, no ens conformem amb tenir la raó i que governi qui no la té. Sense canvi social no hi haurà canvi nacional, sense canvi en el sistema no hi haurà sortida a la crisi. Som hereus de Josep Benet, Gregori Lopez Raimundo i Paco Candel, el dels “altres catalans” i no d’Isidre Fainé o el compte de Godó, que miren sempre més el seu interès que el del país. No són els cognoms sinó el que fas el que marca el teu destí.
Som conscients que sols o amb l’actual coalició no en som prous, fem falta, sense nosaltres no hi ha alternativa, però hem d’anar més lluny i hem de ser molt més.
El PSUC ho va saber veure el 1936, unificant quatre partits més diversos que els que avui ens movem en l’esquerra transformadora. Iniciativa, el 1987 va posar en comú l'experiència del PSUC i la de Nacionalistes d’esquerres, l’ecologisme, el nacionalisme d’esquerres i el socialisme, avançant-nos a la caiguda del mur.
Vàrem ser agosarats, no hem estat presoners de sigles, el nostre caldo de cultiu és la unitat.
Avui més enllà de la confluència política cal la social, per això valoro molt positivament la iniciativa d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, compartim que cal anar a un procés constituent, creant un ampli bloc hegemònic que lideri aquest procés.
A nous reptes, noves solucions. Amb força i coratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada