No ens salva ni Sant Jordi!

Font: gironainfo.cat

Sempre, des de petit, he tingut una especial devoció pel jove cavaller que, generós i valent, salva la donzella del ferotge drac. La plaça de donzella es pot canviar pel poble i les llegendes han situat la creu de Sant Jordi en moltes banderes de països propers i distants.

La diada d’ahir fou especialment concorreguda, la gent necessita un bri d’optimisme per a suportar la quotidianitat, molts acabàvem d’escoltar un dels caps d’aquest drac contemporani, en Rossell de la CEOE condemnant als joves a la precarietat permanent amb els “minijobs”, un altre cap, en Montoro, defensava amb cinisme que el deute tot i ser més gran del que havia dit no tenia importància doncs era una mentida pietosa. Fèiem abstracció del drac de molts caps i desfruitàvem del llibres, de les roses, de la companyia i del temps.

Però avui ja no és sant Jordi i lamentablement aquest no ha matat el drac. Continua, el malparit, amb tots els seus caps destruint el teixit econòmic, desvertebrant l’estat social i provocant-nos una barreja de ràbia i impotència. No ens salva ni sant Jordi. No guanyem ni amb el Barça!

Caldrà que ens treiem la son de les orelles, que veiem que aquest sistema no es pot salvar, que és el problema i no la solució, que cal anar en una altra direcció. Que els nostres anhels nacionals, tan presents ahir al carrer, no els construirem sota la supervisió de Madrid però tampoc dels que avui manen a Europa. Potser no cal que Artur Mas es sacrifiqui i continui governant, amb les velles solucions econòmiques i polítiques, cap al no res. Potser cal que prenem les rendes amb una gran aliança social i política on Parlament i societat vagin pel mateix camí, per a poder decidir el nostre futur nacional, però també econòmic i social.