Font: diaridegirona.es |
La reposició i arranjament del parc central pot produir una nova frustració si no som capaços des de l’Ajuntament d’assegurar que el pressupost necessari el tenim i uns terminis que no eternitzin la “zona cero”. Sé que això no és fàcil, perquè la clau de la caixa la té el govern central i avui per avui no és un banquer de confiança, si és que en queda algun.
És perillós anar explicant un projecte si encara no té la confirmació dels que pagaran, no dic que no s’hagi de fer sinó que s’ha d’explicar millor. Sense fulla de ruta, sense pressupostos assegurats podem caure en prometre quelcom que no estem en condicions de complir. I avui per avui, el repetir que la culpa la té “Madrid” ja no té els efectes placebo de fa uns anys.
Sóc conscient de les dificultats, que des de Madrid no hi ha gaire interès en complir projectes quan els destinataris se’ls considera desagraïts i esquerps. Aquesta imatge d’una Girona que vol la independència l'agitaran com excusa alguns per explicar els incompliments, però és tan falsa com que el govern anterior de l’estat, socialista, era amic del govern d’esquerres, amb alcaldessa socialista, de Girona. Els incompliments foren flagrants i d’aquella pols, aquest llot.
Refer la unitat seria clau, enfortir els ponts amb les entitats que han estat lluitant des del primer moment per la dignitat de Sant Narcís i Girona, no caure en la política fàcil de dividir als ciutadans i enfrontar-los, doncs no porta enlloc i divideix i treu força a la ciutat. Fer una aposta realista, treballar per fases i fer un calendari pactat i raonable és, al meu parer, el camí. No maregem més o una nova frustració és la que trobarem al final del camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada