De nou foc a l’Empordà, les cendres tornaran amagar responsabilitats?

Estem vivint de nou hores dramàtiques, em poso a la pell del meu amic Josep, alcalde de Colomers, i comparteixo la tensió i el neguit de veure com les flames freguen les cases de la vila. En aquests moments sols resta que posar-te en peus i donar tot el suport als que des de la primera línia de foc, voluntaris, bombers, veïns i veïnes i regidors i alcaldes, el combaten amb tot el que tenen al seu abast.

Però el dia després no podem fer veure que no ha passat res. O encara pitjor encarregar a algun dòcil gabinet per que difumini responsabilitats i exoneri que tenen,parlament i govern, la potestat d’arbitrar els canvis legislatiu i les accions de govern per a prevenir i actuar amb més mitjans i responsabilitat.

Fa no pas gaires dies un amic de Llagostera que es propietari d’unes poques hectàrees de bosc, que el cuida i treballa amb cura, m’ensenyava els  límits de la seva propietat amb un veí que tenia fet un fàstic la seva propietat i em deia “pagarem justos per pecadors”.

Vaig recordar aquells acudit del malaguanyat Perich fa molt anys que deia “ si el bosque se quema algo suyo se quema señor conde”, ironitzant de les campanyes que ens feien a tots responsables de la cura del bosc sense fer res  per a canviar realment la mala gestió dels propietaris descurats. Encara després de tants anys es vigent!

Un altre exemple, el meu institut a canviat la caldera de Gas Oil, per una altre caldera de Gas Oil! Malgrat les peticions insistents de la comunitat educativa al departament d’educació de la generalitat no hi ha hagut manera per canviar-la per una que aprofiti el compost del brancam dels boscos com a molts altres països!

Mitjans d’extinció adequats, una bona organització, però també una nova política de explotació dels boscos que permeti als que es volen guanyar –se la vida amb la seva explotació ho puguin fer facilitant recursos i millorant la demanda de productes del bosc, però aquells que no en tenen cura que assumeixin les seves responsabilitats i, si s’escau, l’expropiació en be del comú. Que les cendres no ens amaguin als culpables.