Un cop més
el futur del Bloc de Salt agita la nostra consciència, ens obliga a prendre
partit, a assumir la profunda desigualtat de classes en la que viu la nostra societat
i a posicionar-nos a favor dels més febles.
El tribunal
d’Estrasburg va donar una lliçó i va parar in extremis el desnonament, però fou
una pròrroga per a que les autoritats locals fessin la feina i trobessin la
solució a les famílies allotjades. Cal dir que aquesta feina no s’ha fet bé.
Una veritat
a mitges no deixa de ser mentida. Això és el que ha succeït amb els
reallotjaments que la Generalitat diu que ha ofert, per que no s’ha facilitat a
tothom i un tràmit administratiu com és l’empadronament ha esdevingut un
impediment per a les famílies que no se’ls ha facilitat aquest a Salt.
L’emergència
habitacional és nacional i les solucions s’han de donar a totes les famílies
que amb indiferència d’on hagin tingut la darrera residència tinguin els
mateixos drets i se’ls hi donin solucions immediates. El pisos hi son, no en
manquen, el que no hi ha es prou voluntat per a fer possible la solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada