dissabte, 16 de novembre del 2013

Un pressupost a mig camí i un final incert


Es diu que el Ple de pressupostos és el més important de l’any, pot ser, o pot ser que fins ara hagi estat així. Per que avui, posant aigua al vi, es incontestable que l’autonomia municipal està sota vigilància, com a resultat de la dictadura del dèficit, des de no fa gaire obligació constitucional.

No es més cert que en un ajuntament com el nostre, on des de fa anys no s’ha estirat més el braç que la màniga, tindríem un marge major per a fer polítiques innovadores, però, i en aquest cas la culpa no la te Madrid, xoquem amb la inèrcia i els interessos creats. Les poques ganes de canviar, doncs el canvi sempre genera incertesa i la trama de pactes i subvencions a uns i altres, reflectits  en el pressupost, que els partits majoritaris, de tota la vida, tenen cura.


Podíem haver explorat el camins pressupostaris de l’any passat, però les inèrcies enguany es varen imposar en les ordenances i al menys per aquest any resten tancats, per això votarem negativament als pressupostos, però no ens cega el sectarisme i mantenim la ma oberta i la responsabilitat per al bon govern de la ciutat.

Ara bé, una incertesa plana en el desenllaç del resultat afirmatiu del pressupost, no te a veure amb continguts ni acords de darrera hora, en el que sembla que hi ha coincidència entre els partits de sempre, més aviat sembla una baralla pel protagonisme entre el govern i el primer partit de l’oposició. Un vodevil que s’ha repetit fins al cansament aquest mandat i va tenir en el ple de ordenances de l’any passat un moment culminant, fins ara! Quan una espantada minuts abans del ple va deixar momentàniament sense ordenances a la ciutat.

Diuen que amb els anys et fas més savi, no ho se, el que si se, és que les acabes veient de tots colors, i, si tens un xic de sensibilitat i un molt de paciència, en pots treure lliçons. Ni ha però que ni una cosa ni altre, des del saló de Plens municipal, sense anar més lluny, puc veure polítics que, repetidament, posen el peu a la galleda i la fan sonar pensant que és una campana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada