Em pesen com una
llosa aquests anys de mal govern a Catalunya, trobo intolerable el creixement
de les llistes d’espera, de reducció de serveis i de privatització dels servei
nacional de salut; pateixo directament la deixadesa i desmantellament de
l’escola pública; m’indigna el tracte a la gent gran que significa la
interminable espera per aconseguir una residència i la pèrdua de recursos i
ajuts per a la dependència. Em pesa el mal govern català.
No menystinc la
responsabilitat dels governs espanyols en l’ofegament econòmic del nostre país,
però no es pot oblidar l’entusiasme d’aquest govern amb les mesures de la dreta
europea i espanyola per a retallar despesa social i protegir les rendes més
altes. Recorden la demagògia amb l’impost de successió que ara de forma
vergonyant volen restaurar? Quants diners perduts pel camí en mans de gent que
fent l’esforç solament hauria deixat de guanyar un xic menys!
La pèrdua de vots
de CiU, al meu parer, es més responsabilitat d’aquesta política classista i
insolidària que no pas de la que anomenen” deriva independentista”.
Ens sobren les
raons per malfiar-nos d’aquets govern, participo en els mobilitzacions en
contra de les seves polítiques , però no combrego amb aquells que creuen que
s’han de posicionar en contra de tot el que fa CiU i més en concret en la seva
posició en el debat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada