Des del dia
després del 9N aquesta pregunta planeja sobre el Palau de la Generalitat i en els
nuclis dirigents del partits. S’ha fet, convocada pel president, una primera
ronda amb resultats incerts que no solucionen la incògnita.
Amb la gent
del carrer que parlo és majoritària la opinió de que s’han de fer ràpid, també
hem diuen que ens hem d’unir tots. No s’entén de partidismes després del 9N,
però desconfien dels partits, de tots! El vell sistema amb la corrupció que el caracteritza
està arrelat a Catalunya i la gent n’és conscient. Agraeix el que han fet els
partits i el president però no hi tenen cap confiança cega.
No hi ha alternativa
política immediata als actuals partits a Catalunya, però els partits per si
sols tampoc són una alternativa. Mas pot estar temptat a imitar el model Rajoy
i esperar...però caldria que analitzes el resultat d’aquest model a Espanya.
Pot perdre tot el crèdit que a dures penes ha mantingut, entre retallades i la
família Pujol. Junqueres, amb tots els seus mèrits, representa el que
representa, un partit que ha salvat del descrèdit i aglutina una part important
de l’independentisme, però encara és lluny d’hegemonitzar-lo. Al menys ara i
avui.
I la gent,
els voluntaris, els votants, els indecisos, els que pateixen el dia a dia el que
no resol el temps? Volen canvi i el volen ara! Tant difícil seria que els partits
donessin un pas enrere, facilitessin una llista constituent, cercant en cada circumscripció
caps de llista de consens, un programa a dos anys vista màxim per elaborar la constitució
catalana i negociar la sortida de l’estat espanyol i convoqués seguidament un referèndum per
ratificar-ho?
Una fórmula potent, Joan.
ResponEliminaPotser caldria fer una comissió de mediadors per tal de fer veure als dirigents la situació "des de fora ".
Diria que els cal amb urgència