El
president de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), José Roldán, tot defensant aquest
dilluns al fòrum econòmic Nova Economia el paper de les entitats financeres, ha
deixat anar la perla, referent a l’àvia desnonada de 85 anys a Vallecas, que
havia avalat al seu fill, “Un aval no és un acte d’amor sinó un comprimís de
fer front a un deute si no es paga”.
En
quin mou viu aquest personatge? En un on totes les avies de 85 anys tenen un màster
d’una escola de negocis? Quina mena de personatges s’han anat covant en l’ou de
la serp i ara campen per despatxos i ministeris en un habitat favorable gestat
per aquest sistema depredador i hipòcrita? Viuen entre els seu xalet de “las
Rozas” o similar i el seu despatx en un bloc exclusiu d’oficines o bancs, es troben
en clubs privats de golf o hípica. S’entretenen també en munteries i caceres d’animals. Si van al futbol es en palcos o llotges privades. La resta dels humans som com formiguetes que si molesten es poden trepitjar i punt.
Han
passat de ser burgesos a privilegiats, en aquesta llarga agonia del règim, del
nou antic règim, en que s’ha esdevingut aquest capitalisme sense llei un cop es
va trencar la supervisió del estat a finals del anys setanta del segle XX. La caiguda
del mur, no va obrir portes de llibertat, va ser el tret de sortida per destruir els pactes socials més enllà dels límits de la cobdícia en un occident ara sense enemic. La crisi del 2008 ha estat una nova gran
oportunitat per a endurir les condicions de treball i desmuntar els sistemes
democràtics, i continuen ...
Aquesta
actitud que es superposa a la misèria que han generalitzat es el que està fent
més insuportable, per a cada dia més gent, els seus privilegis a redós del
poder polític, econòmic i mediàtic. No se que passarà a les properes eleccions,
ni si l’alternativa anirà més enllà. Però em sumo al clam: que se’n vagin, fotem-los
fora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada