No
hauria escrit aquest escrit si no hagués llegit el post del meu amic Jordi
Navarro. Ell és de la CUP
i jo d’ICV, li tinc confiança i en aquests anys a l’ajuntament hem coincidit no
poques vegades o millor dit poques vegades no hem coincidit.
No
faré un anàlisi, com ell fa de l’ajuntament des del 1979 fins ara, tot i que
penso que és sovint superficial i injust, cosa que no és ell de natural. S¡ cal ja el faré. Però, la política
de Girona, com la de pràcticament tot el país ha estat hegemonitzada fins ara pel PSC/CiU, l’espai per als altres ha estat escàs i sovint sense trencar aquesta hegemonia, però s’han fet coses al carrer i a l’ajuntament que no es poden
menysprear tant facilment. Queda molt per fer, hem entrat en un moment que moltes coses poden canviar, i al meu parer cal que hi posem tots el coll.
No
seré jo el qui negui els errors i probablement n’he fet un grapat, però mai he
mirat des de la finestra si calia implicar-me al carrer o darrerament en una
institució tant necessària i propera com l’Ajuntament. I això ho he fet amb la
gent d’ICV-EUiA, no solament, tot i que a voltes gairebé sols.
Si
algú, doncs, avui no vol la unitat, o millor dit creu que s’ha de fer al seu
voltant, bé, es legítim que ho faci. Però que no es tiri merda sobre els altres
malgrat sigui per amor. Si es vol exercir el poder en solitari, si el que es
vol es sexe, i el poble vol, fet imprescindible, endavant. Però pot ser que el temps
posi a cadascú en el seu lloc i les equivocacions que alguns ja reconeixem pot
ser també seran noves equivocacions d’altre per reconèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada