Present i futur, moviment obrer i qüestió nacional.

Ahir en el 50 aniversari de CCOO a les comarques gironines vaig prendre la paraula. Molt records de molts anys, intervencions de companyes i companys carregades de raons, de lluites i d’esperances. Catalunya te una llarga tradició de lluita social i CC.OO és hereva d’un sindicalisme que te les arrels en les tres classes del vapor, el primer sindicat en el  primer terç del segle XIX i en les lluites contra el franquisme en la segona meitat del segle XX.

En cada moment un sindicalisme diferent, però amb uns mateixos objectius, nacionals i internacionals. En uns moment en que el capitalisme pateix la seva enèsima transformació i que en l’estat espanyol les estructures de la transició estan corcades per la corrupció, caldrà de nou que ens reinventem, amb major democràcia directe i major poder des de la base, des del sindicalisme d’empresa i sector a la proposta nacional i internacional.

Els sindicats han estat importanta en la lluita nacional, ahir en la recuperació de les llibertats nacionals i avui pel dret a decidir, per que si volem un nou estat veritablement democràtic i proper a la ciutadania cal que representi a la nació, a les treballadores i als treballadors, a tota la nació. Quan Marx defensava les seccions nacionals a l’AIT tenia clar que la lluita de classes te una doble vessant social i nacional, base de l'internacionalisme,  i no es pot deixar a altri la direcció dels moviment nacional, ni en el segle XIX, ni en el XX ni en el XXI.

Soc dels que vol un nou país, un estat independent, unes lleis millors, uns espais de participació veritablement democràtics, i els vull per canviar les coses, per fer una societat més justa i solidària. Per que crec en l’internacionalime, en la fraternitat dels pobles, avui i demà el treballadors hem de ser a primera fila del canvi democràtic i nacional, no volem solament influir, hem de dirigir un nou procés constituent per una Catalunya lliure i social.